Noves teconologies

Avui s’aprova el Reglament relatiu als requisits de les instal·lacions de mineria de criptoactius en allò referent al seu impacte sobre el sistema elèctric.

Amb aquest s’aprova els requisits d’autorització i registre al nou Registre administratiu d’instal·lacions de mining de criptoactius que s’integra al Registre Energètic Nacional (REN). L’operador del sistema elèctric emetrà un informe sobre cada sol·licitud que es basarà en uns criteris que depenen de la potència d’ús i quedarà prohibida tota connexió a la xarxa de mineria mentre no estigui inscrita al Registre i disposi de l’autorització preceptiva. Queden excloses del Reglament, les instal·lacions particulars, les instal·lacions de menys de 10 ordinadors i les instal·lacions basades en mineria Proof of Stake.

•  Què és i què fa un miner?

La mineria o mining de criptoactius és la realització d’una activitat dins d’una cadena de blocs que té per objecte rebre una recompensa fraccionària en forma d’un criptovalor (token) de nova creació.
Es tracta d’un procés mitjançant el qual les transaccions d’una xarxa són validades i agrupades per després ser afegides a un llibre comptable conegut com a Blockchain. Mitjançant aquesta activitat es poden emetre nous criptoactius i mantenir-ne el seu funcionament. Quan s’afegeixen blocs nous a la cadena s’obté una recompensa.

El miner és el node DLT dedicat a la mineria, és a dir, tothom que posi els seus recursos computacionals a disposició d’alguna xarxa cripto per validar transaccions i/o en l’extracció de noves unitats.

• Quin tipus d’instal·lacions de mineria hi ha?

El Reglament relatiu als requisits de les instal·lacions de mineria de criptoactius en allò referent al seu impacte sobre el sistema elèctric, diferencia entre:

• Instal·lacions particulars: situades en locals o habitatges, quina activitat principal no és la mineria de criptoactius i que es connecten a la xarxa elèctrica a través del comptador de l’activitat principal, d’una potència contractada inferior o igual a 25kW.
• Instal·lacions de mineria de criptoactius: la resta d’instal·lacions que desenvolupen una activitat de mineria de criptoactius.

• Quina és la regulació de les instal·lacions de mineria a Andorra?

L’activitat de mineria està regulada a Andorra des de l’aprovació, el proppassat 20 de juliol de 2022, de la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i Blockchain.

Aquesta activitat està subjecta a autorització prèvia del Govern, amb informe preceptiu previ de l’operador del sistema elèctric. Les persones físiques o jurídiques que vulguin realitzar aquesta activitat s’han d’inscriure al “Registre administratiu d’instal·lacions de mineria de criptoactius” que habilitarà el supervisor, a fi de presentar la sol·licitud d’autorització.

Avui, 24 d’agost del 2022, s’aprova el Reglament relatiu als requisits de les instal·lacions de mineria de criptoactius en allò referent al seu impacte sobre el sistema elèctric. Així, el Registre administratiu d’instal·lacions de mineria de criptoactius s’integra al Registre Energètic Nacional (REN).

L’operador del sistema elèctric haurà d’emetre un informe sobre cada sol·licitud que s’haurà de tramitar prop l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic. L’informe es basarà en uns criteris que depenen de la potència d’ús, és a dir, segons les potències siguin:

• Superiors a 25 kW i inferiors o iguals 250 kW.
• Superiors a 250 kW i inferiors o iguals a 1.000 kW.
• Superiors a 1.000 kW.

Es prohibeix la connexió a la xarxa elèctrica d’una instal·lació de mineria de criptoactius mentre no estigui inscrita al Registre administratiu d’instal·lacions i no disposi de l’autorització preceptiva.
Les instal·lacions particulars, les instal·lacions de menys de 10 ordinadors i les instal·lacions basades en mineria Proof of stake queden excloses. No deixa de sorprendre’ns que aquelles instal·lacions de menys de 10 ordinadors amb potència contractades superiors a 25Kw restin excloses de l’àmbit d’aplicació tant de la Llei com del Reglament, així com no s’hagin establerts els terminis per a l’obtenció de l’autorització de la instal·lació de mineria de criptoactius.

• Quines son les sancions?

L’incompliment de qualsevol requisit tècnic, administratiu o de seguretat exigible pot comportar la suspensió o la revocació de l’autorització de l’activitat. Les sancions aplicades són les recollides a la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i Blockchain: infraccions lleus, greus o molt greus, essent multes de 9.999 fins a 1.000.000.-€.

El nostre equip pot ajudar-te per qualsevol dubte que et plantegis en l’aplicació de la Llei i Reglament al teu projecte de mineria, així com, per l’ampliació o modificació de la teva activitat. Si tens qualsevol dubte o necessites aclariment sobre aquest tema, no dubtis en contactar-nos.

Cordialment,

Un equip professional a la teva disposició.

El pacte entre persones respecte a drets i obligacions és un fet consubstancial a la naturalesa humana i en conseqüència des dels seus orígens han convingut contractes, que com tot fenomen social s’han adaptat a l’esdevenir dels temps. Vegem de manera molt succinta les principals fites en la seva evolució.

Des de la convetio del dret romà clàssic com a font d’obligació entre les parts, els elements externs han determinat la configuració del contracte com a prova de la seva existència i eficàcia, per a fer realitat el tradicional aforisme de pacta sunt servanda, que exigia l’existència de determinades paraules solemnes (verbis) o esments escrits (litteris) o els negocis in re mitjançant la traditio. La forma d’expressió del contracte es configura com un element necessari per a la seva existència i determinació del contingut.
Els contractes seran obligatoris qualsevol que sigui la forma en què s’hagin celebrat, sempre que en ells concorrin les condicions essencials per a la seva validesa, i cal recordar que els elements essencials són l’objecte, la causa i el consentiment.

La introducció de la tecnologia en l’àmbit jurídic no ha modificat l’essència del contracte, si bé ens ofereix noves possibilitats, en el que suposa el pas de l’àmbit analògic al digital. En aquest sentit apareixen dos conceptes nous: el contracte electrònic i el smart contract. Entenguem en què consisteixen.

Un contracte electrònic manté les característiques d’un contracte tradicional, que en lloc d’utilitzar un suport en paper utilitza mitjans digitals, que permet que les parts no hagin de coincidir físicament en el moment de la signatura, així com la prestació pot realitzar-se i consumir-se directament mitjançant el suport digital (compra de música, pel·lícula o programes informàtics), o de manera indirecta (compra de productes físics que ens enviaran al nostre domicili, llibres, roba, viatges).

El contracte electrònic sol incorporar el pagament electrònic del preu del servei, que comporta una automatització del procés, si bé pot realitzar-se també mitjançant els sistemes de pagaments tradicionals.

El smart legal contract és un contracte electrònic que a diferència de l’exposat anteriorment les prestacions obligacionals, pecuniàries, de donar o fer, s’automatitzen per elements de programari i maquinari interconnectat amb la tecnologia de cadena de blocs, denominada blockchain, sense requerir en cap cas el consentiment de les parts en fase d’execució.
A diferència de la resta de contractes, la perfecció del smart contract es produeix mitjançant un doble consentiment:

1. El consentiment habitual a les disposicions contractuals convingudes.
2. El consentiment preconstituït sobre la consumació automàtica, en el sentit d’acceptar que la prestació objecte de la seva obligació serà realitzada automàticament i sense autorització pel smart contract en les condicions convingudes, i amb això la consumació del contracte no depèn directament de la voluntat de les parts, sinó que és propi programari que duu a terme la prestació d’acord convingut per les parts.

De l’exposat en relació a l’automatització dels contractes en fase d’execució, cal establir dues conclusions que es plantegen com a revolucionàries en l’àmbit contractual:

1. No cal parlar de compliment o incompliment obligacional, en la mesura que el mateix no està en mans de les parts.
2. Les parts tindran dret a obtenir la prestació establerta encara en cas d’error informàtic en la configuració del contracte.

Sens dubte la contractació electrònica, i de manera específica el smart legal contract, ofereixen respecte les formes tradicionals un marc de major confiança per la seguretat i autenticitat de l’acord, de major autonomia per l’eliminació d’intermediaris, d’estalvi en la seva tramitació i d’eficiència en la contractació, que configuren una alternativa cada vegada més utilitzada per empreses i particulars.

El pròxim repte: la computació quàntica
El pròxim repte en l’àmbit contractual d’acord amb les noves tecnologies es planteja en l’àmbit de la computació quàntica, que suposa superar l’àmbit digital a substituir el bit pel cúbit, que ens permetrà nous logaritmes i una seguretat total, amb extraordinàries potències de càlcul que permet realitzar en 200 segons una tasca que hagués costat 10.000 anys al supercomputador més potent del món. Per a l’ús quotidià d’aquesta tecnologia falten encara alguns anys, encara que en l’àmbit tecnològic tot evoluciona a gran velocitat.

Contactan’s per a més informació.

Cada cop hi ha més decisions que es prenen automàticament pels sistemes informàtics i malgrat el desconeixement general sobre el camp de la Intel·ligència Artificial (IA) vivim envoltats en el nostre dia a dia d’ella. Diàriament generem quantitats massives d’informació que són la clau per trobar relacions i patrons impossibles de detectar sense les tècniques de la IA i que conseqüentment resulten en la nostra pèrdua de privacitat. Realment sabem quin ús fan de les nostres dades Google, Amazon o Facebook? ¿Som els usuaris el producte? 

Què és la intel·ligència artificial? 

La intel·ligència artificial (IA) representa un conjunt de disciplines de programari, lògica, informàtica i filosofia que estan destinades a fer que els ordinadors facin funcions que es pensava que eren exclusivament humanes, com percebre el significat en el llenguatge escrit o parlat, aprendre, reconèixer expressions facials o prendre decisions complexes. 

El camp de la IA té una llarga història que es remunta al s. XIX, però va ser en la dècada de 1956 quan Marvin Minsky, J. McCarthy, N. Rochester i C.E. Shannon encunyen el terme “intel·ligència artificial” que definien com “la ciència i l’enginyeria de fabricar màquines intel·ligents, especialment màquines intel·ligents de computació” entenent per intel·ligent la part de la informàtica orientada a obtenir resultats. 

Per què la intel·ligència artificial? 

Cada vegada hi ha més decisions que es prenen automàticament pels sistemes informàtics i malgrat el desconeixement general sobre aquest camp vivim envoltats en el nostre dia a dia de la IA. Quan fem servir el GPS del cotxe i com a dispositiu intel·ligent decideix quina és la millor ruta per arribar al nostre destí, quan fas una pregunta a l’assistent d’Apple Siri i et respon o quan acabem una sèrie de Netflix i el sistema ens recomana una nova sèrie, ja que és capaç de reconèixer els nostres gustos són uns pocs dels molts exemples de IA que ens envolten. 

Des d’un punt de vista econòmic, resulta molt atractiu que les màquines puguin realitzar tasques per a les quals se solia requerir la intervenció humana i sembla complicat que les empreses que vulguin mantenir-se competitives en el mercat puguin renunciar a la IA i les noves tecnologies. 

Però hi ha perills… 

Les dades són clau. Les eines de IA necessiten dades i sense dades no hi ha machine learning. 

Mitjançant aquestes dades la IA ja és capaç d’automatitzar i substituir algunes funcions humanes amb màquines què poden veure, escoltar, respondre a preguntes, aprendre, extreure conclusions i resoldre problemes. Però el gran objectiu de la IA és la superintel·ligència, és a dir, aconseguir que les màquines tinguin una intel·ligència superior a la de l’ésser humà mitjà. 

No obstant això, el perill no resideix en aquesta hipotètica i futura super intel·ligència artificial, sinó que el perill ja està present. Com vam presenciar i va explicar Edward Snowden al web Summit de Lisboa 2019, la recopilació de dades és l’abús què està generant informació que pot ser utilitzada en contra dels nostres interessos. 

Actualment els algoritmes en què es basen els motors de cerca a internet o els assistents personals dels nostres mòbils coneixen els nostres moviments, els nostres gustos i fins i tot poden arribar a inferir en el que pensem. Diàriament generem quantitats massives d’informació que són la clau per trobar relacions i patrons impossibles de detectar sense les tècniques de IA i que conseqüentment resulten en la nostra pèrdua de privacitat. 

Ex-executius de les empreses més grans de Silicon Valley com Facebook, Twitter i Google s’han pronunciat respecte a les estratègies dissenyades per manipular emocions i comportaments, la recopilació d’informació i posterior oferiment a clients, des de marques de cosmètics i universitats fins polítics i governs que sintetitzen en el “Si no pagues pel producte, el producte ets tu”. 

Edward Snowden opina que només cadascú de nosaltres pot evitar el recull de dades i la pèrdua de la nostra privacitat. Hauríem de tenir dret a tenir una còpia de totes les dades personals que generem, controlar el seu ús i decidir a qui li permetem l’accés i en quines condicions, enlloc que estiguin en mans de grans corporacions, com Google, Amazon o Facebook sense poder saber realment quin ús fan de les nostres dades. Comencem valorant els nostres clics i el nostre temps. 

El nostre equip pot ajudar-te en qualsevol aspecte relacionat amb la protecció de dades i les noves tecnologies. Si tens qualsevol dubte o necessites aclariment sobre aquest tema, no dubtis en contactar-nos.