Noves teconologies

The Regulation on the requirements for crypto-asset mining installations about their impact on the electricity system was approved today.

It approves the requirements for authorisation and registration in the new administrative register of crypto-asset mining facilities, which is integrated into the National Energy Register (REN). The electricity system operator will issue a report on each application based on criteria that depend on the power used, and any connection to the mining network will be prohibited until it is registered in the Register and has the required authorisation. Private installations, installations with less than 10 computers and installations based on Proof of Stake mining are excluded from the Regulation..

•  What is a miner and what does a miner do?

Crypto asset mining is the performance of an activity within a blockchain that aims to receive a fractional reward in the form of a newly created crypto value (token). It is a process by which transactions on a network are validated and aggregated and then added to a ledger known as the Blockchain. Through this activity, new crypto assets can be issued and maintained. When new blocks are added to the chain, a reward is obtained.

The miner is the DLT node dedicated to mining, i.e., anyone who makes their computational resources available to a crypto network to validate transactions and/or in the extraction of new units.

• What types of mining facilities are there?

The Regulation on the requirements for crypto-asset mining installations in terms of their impact on the electricity system differentiates between:

• Private installations: located in premises or homes, whose main activity is not the mining of crypto assets, and which are connected to the electricity grid via the meter of the main activity, with a contracted power of 25kW or less.
• Private installations: the rest of the installations that carry out a crypto asset mining activity.

• What is the regulation of mining facilities in Andorra?

Mining activity has been regulated in Andorra since the approval, on 20 July 2022, of Law 24/2022, of 30 June, on the digital representation of assets using cryptography and distributed ledger and Blockchain technology.

This activity is subject to prior authorisation by the Government, following a mandatory report by the electricity system operator. Individuals or legal entities wishing to carry out this activity must register in the "Administrative register of crypto asset mining facilities" to be enabled by the supervisor, to submit the application for authorisation.

Today, 24 August 2022, the Regulation on the requirements for cryptocurrency mining facilities in terms of their impact on the electricity system is approved. Thus, the administrative register of cryptocurrency mining facilities is integrated into the National Energy Register (REN).

The electricity system operator must issue a report on each application to be processed by the Energy and Climate Change Office. The report will be based on criteria that depend on the power of use, i.e., depending on the power:

• Greater than 25 kW and less than or equal to 250 kW.
• Greater than 250 kW and less than or equal to 1,000 kW
• Above 1,000 kW.

It is prohibited to connect a crypto-asset mining installation to the electricity grid until it is registered in the Administrative Register of Installations and has the required authorisation.
Private installations, installations with less than 10 computers and installations based on Proof of Stake mining are excluded. It is surprising that installations of less than 10 computers with a contracted power of more than 25 kW are excluded from the scope of application of both the Law and the Regulation, and the deadlines for obtaining authorisation for crypto-asset mining installations have not been established.

• What are the sanctions?

Failure to comply with any technical, administrative or security requirement may lead to the suspension or revocation of the authorisation of the activity. The penalties applied are those set out in Law 24/2022, of 30 June, on the digital representation of assets using cryptography and distributed ledger and Blockchain technology: minor, serious or very serious infringements, with fines ranging from €9,999 to €1,000,000.

Our team can help you with any questions you may have regarding the application of the Law and the Regulation in your mining project, as well as for the expansion or modification of your activity. If you have any questions or need clarification, please do not hesitate to contact us.

Sincerelly,

A professional team at your disposal.

El pacte entre persones respecte a drets i obligacions és un fet consubstancial a la naturalesa humana i en conseqüència des dels seus orígens han convingut contractes, que com tot fenomen social s’han adaptat a l’esdevenir dels temps. Vegem de manera molt succinta les principals fites en la seva evolució.

Des de la convetio del dret romà clàssic com a font d’obligació entre les parts, els elements externs han determinat la configuració del contracte com a prova de la seva existència i eficàcia, per a fer realitat el tradicional aforisme de pacta sunt servanda, que exigia l’existència de determinades paraules solemnes (verbis) o esments escrits (litteris) o els negocis in re mitjançant la traditio. La forma d’expressió del contracte es configura com un element necessari per a la seva existència i determinació del contingut.
Els contractes seran obligatoris qualsevol que sigui la forma en què s’hagin celebrat, sempre que en ells concorrin les condicions essencials per a la seva validesa, i cal recordar que els elements essencials són l’objecte, la causa i el consentiment.

La introducció de la tecnologia en l’àmbit jurídic no ha modificat l’essència del contracte, si bé ens ofereix noves possibilitats, en el que suposa el pas de l’àmbit analògic al digital. En aquest sentit apareixen dos conceptes nous: el contracte electrònic i el smart contract. Entenguem en què consisteixen.

A contracte electrònic manté les característiques d’un contracte tradicional, que en lloc d’utilitzar un suport en paper utilitza mitjans digitals, que permet que les parts no hagin de coincidir físicament en el moment de la signatura, així com la prestació pot realitzar-se i consumir-se directament mitjançant el suport digital (compra de música, pel·lícula o programes informàtics), o de manera indirecta (compra de productes físics que ens enviaran al nostre domicili, llibres, roba, viatges).

El contracte electrònic sol incorporar el pagament electrònic del preu del servei, que comporta una automatització del procés, si bé pot realitzar-se també mitjançant els sistemes de pagaments tradicionals.

El smart legal contract és un contracte electrònic que a diferència de l’exposat anteriorment les prestacions obligacionals, pecuniàries, de donar o fer, s’automatitzen per elements de programari i maquinari interconnectat amb la tecnologia de cadena de blocs, denominada blockchain, sense requerir en cap cas el consentiment de les parts en fase d’execució.
A diferència de la resta de contractes, la perfecció del smart contract es produeix mitjançant un doble consentiment:

1. El consentiment habitual a les disposicions contractuals convingudes.
2. El consentiment preconstituït sobre la consumació automàtica, en el sentit d’acceptar que la prestació objecte de la seva obligació serà realitzada automàticament i sense autorització pel smart contract en les condicions convingudes, i amb això la consumació del contracte no depèn directament de la voluntat de les parts, sinó que és propi programari que duu a terme la prestació d’acord convingut per les parts.

De l’exposat en relació a l’automatització dels contractes en fase d’execució, cal establir dues conclusions que es plantegen com a revolucionàries en l’àmbit contractual:

1. No cal parlar de compliment o incompliment obligacional, en la mesura que el mateix no està en mans de les parts.
2. Les parts tindran dret a obtenir la prestació establerta encara en cas d’error informàtic en la configuració del contracte.

Sens dubte la contractació electrònica, i de manera específica el smart legal contract, ofereixen respecte les formes tradicionals un marc de major confiança per la seguretat i autenticitat de l’acord, de major autonomia per l’eliminació d’intermediaris, d’estalvi en la seva tramitació i d’eficiència en la contractació, que configuren una alternativa cada vegada més utilitzada per empreses i particulars.

El pròxim repte: la computació quàntica
El pròxim repte en l’àmbit contractual d’acord amb les noves tecnologies es planteja en l’àmbit de la computació quàntica, que suposa superar l’àmbit digital a substituir el bit pel cúbit, que ens permetrà nous logaritmes i una seguretat total, amb extraordinàries potències de càlcul que permet realitzar en 200 segons una tasca que hagués costat 10.000 anys al supercomputador més potent del món. Per a l’ús quotidià d’aquesta tecnologia falten encara alguns anys, encara que en l’àmbit tecnològic tot evoluciona a gran velocitat.

Contactan’s per a més informació.

Cada cop hi ha més decisions que es prenen automàticament pels sistemes informàtics i malgrat el desconeixement general sobre el camp de la Intel·ligència Artificial (IA) vivim envoltats en el nostre dia a dia d’ella. Diàriament generem quantitats massives d’informació que són la clau per trobar relacions i patrons impossibles de detectar sense les tècniques de la IA i que conseqüentment resulten en la nostra pèrdua de privacitat. Realment sabem quin ús fan de les nostres dades Google, Amazon o Facebook? ¿Som els usuaris el producte? 

Què és la intel·ligència artificial? 

La intel·ligència artificial (IA) representa un conjunt de disciplines de programari, lògica, informàtica i filosofia que estan destinades a fer que els ordinadors facin funcions que es pensava que eren exclusivament humanes, com percebre el significat en el llenguatge escrit o parlat, aprendre, reconèixer expressions facials o prendre decisions complexes. 

El camp de la IA té una llarga història que es remunta al s. XIX, però va ser en la dècada de 1956 quan Marvin Minsky, J. McCarthy, N. Rochester i C.E. Shannon encunyen el terme “intel·ligència artificial” que definien com “la ciència i l’enginyeria de fabricar màquines intel·ligents, especialment màquines intel·ligents de computació” entenent per intel·ligent la part de la informàtica orientada a obtenir resultats. 

Per què la intel·ligència artificial? 

Cada vegada hi ha més decisions que es prenen automàticament pels sistemes informàtics i malgrat el desconeixement general sobre aquest camp vivim envoltats en el nostre dia a dia de la IA. Quan fem servir el GPS del cotxe i com a dispositiu intel·ligent decideix quina és la millor ruta per arribar al nostre destí, quan fas una pregunta a l’assistent d’Apple Siri i et respon o quan acabem una sèrie de Netflix i el sistema ens recomana una nova sèrie, ja que és capaç de reconèixer els nostres gustos són uns pocs dels molts exemples de IA que ens envolten. 

Des d’un punt de vista econòmic, resulta molt atractiu que les màquines puguin realitzar tasques per a les quals se solia requerir la intervenció humana i sembla complicat que les empreses que vulguin mantenir-se competitives en el mercat puguin renunciar a la IA i les noves tecnologies. 

Però hi ha perills… 

Les dades són clau. Les eines de IA necessiten dades i sense dades no hi ha machine learning. 

Mitjançant aquestes dades la IA ja és capaç d’automatitzar i substituir algunes funcions humanes amb màquines què poden veure, escoltar, respondre a preguntes, aprendre, extreure conclusions i resoldre problemes. Però el gran objectiu de la IA és la superintel·ligència, és a dir, aconseguir que les màquines tinguin una intel·ligència superior a la de l’ésser humà mitjà. 

No obstant això, el perill no resideix en aquesta hipotètica i futura super intel·ligència artificial, sinó que el perill ja està present. Com vam presenciar i va explicar Edward Snowden al web Summit de Lisboa 2019, la recopilació de dades és l’abús què està generant informació que pot ser utilitzada en contra dels nostres interessos. 

Actualment els algoritmes en què es basen els motors de cerca a internet o els assistents personals dels nostres mòbils coneixen els nostres moviments, els nostres gustos i fins i tot poden arribar a inferir en el que pensem. Diàriament generem quantitats massives d’informació que són la clau per trobar relacions i patrons impossibles de detectar sense les tècniques de IA i que conseqüentment resulten en la nostra pèrdua de privacitat. 

Ex-executius de les empreses més grans de Silicon Valley com Facebook, Twitter i Google s’han pronunciat respecte a les estratègies dissenyades per manipular emocions i comportaments, la recopilació d’informació i posterior oferiment a clients, des de marques de cosmètics i universitats fins polítics i governs que sintetitzen en el “Si no pagues pel producte, el producte ets tu”. 

Edward Snowden opina que només cadascú de nosaltres pot evitar el recull de dades i la pèrdua de la nostra privacitat. Hauríem de tenir dret a tenir una còpia de totes les dades personals que generem, controlar el seu ús i decidir a qui li permetem l’accés i en quines condicions, enlloc que estiguin en mans de grans corporacions, com Google, Amazon o Facebook sense poder saber realment quin ús fan de les nostres dades. Comencem valorant els nostres clics i el nostre temps. 

El nostre equip pot ajudar-te en qualsevol aspecte relacionat amb la protecció de dades i les noves tecnologies. Si tens qualsevol dubte o necessites aclariment sobre aquest tema, no dubtis en contact us.